No ser superficials

[Evangeli del diumenge, 13 feb 2011]

Mateu 5,17-37:

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles:
«No us penseu que jo vinc a desautoritzar els llibres de la Llei i dels Profetes. No vinc a desautoritzar-los, sinó a completar-los. Vos ho dic amb tota veritat: Mentre duren el cel i la terra, no passarà per alt ni la lletra més menuda, ni el tret més insignificant dels llibres de la Llei. Tot es complirà. Per tant, aquell que deixe de complir un dels manaments més menuts, i ensenye els altres a fer el mateix, serà tingut pel més menut en el Regne del cel; però aquell que els complisca i ensenye a fer-ho, serà tingut per gran en el Regne del cel.
Jo vos dic que si no sou més justs del que ho són els mestres de la Llei i els fariseus, no entrareu al Regne del cel.

Ja sabeu que als antics els van manar: “No mates”, i tot aquell que mate, serà reu davant el tribunal. Ara, jo vos dic: El qui s’enfade amb el seu germà, serà reu davant el tribunal. El qui diga al seu germà una paraula de menyspreu, serà reu davant el Sanedrí, i el qui l’insulte, acabarà al foc de l’infern. Per això, ni que et trobes ja a l’altar a punt de presentar l’ofrena, si allà et recordes que un germà teu té alguna cosa contra tu, deixa allà mateix la teua ofrena, i vés primer a fer les paus amb el teu germà. Ja tornaràs després, a presentar la teua ofrena. Si algú et porta al jutjat, mentre hi aneu, enteneu-vos de seguida, abans que et pose en mans del jutge, i el jutge en mans dels guardes, i et tanquen a la presó. T’ho dic amb tota veritat: Una vegada allà, no n’eixiràs que no hages pagat fins l’últim cèntim.

Ja sabeu que està manat: “No cometes adulteri”. Ara, jo vos dic: Tot el qui mira una dona amb mal desig, en el fons del cor ja ha comès adulteri. Per això, si el teu ull dret et fa caure en pecat, arranca-te’l i llança’l; val més que es perda un dels teus membres i que no siga llançat a l’infern tot el teu cos. I si la teua mà dreta et fa caure en pecat, talla-te-la i llança-la; val més que es perda un dels teus membres i que no siga llançat a l’infern tot el teu cos.
També està manat: “Si algú es divorcia de la seua esposa, que li done un document on conste el divorci”. Ara jo vos dic: Tot el qui es divorcia de la seua dona, fora del cas d’una unió il·legal, en fa una adúltera, i el qui es casa amb una repudiada, comet adulteri.

També sabeu que als antics els van manar: “No trenques els juraments”. I també: “Compleix tot allò que has jurat en nom del Senyor”. Doncs jo vos dic: No jures mai, ni pel cel, que és el tron de Déu, ni per la terra, que és l’escambell dels seus peus, ni per Jerusalem, que és la ciutat del gran Rei, ni pel teu cap, ja que tu no pots ni fer tornar blanc o negre un sol cabell.
Digueu senzillament sí, quan és sí; no, quan és no. Tot allò que dieu de més, ve del Maligne.

A Mateu li agrada presentar-nos a Jesús com un mestre; és una de les seues facetes preferides. Jesús es dedica a ensenyar-nos en què consistix el Regne de Déu que ell anuncia (i que ell porta) i també com viure per a ser coherents amb este Regne.
En la lectura de hui Jesús contraposa diferents manaments de la Llei de Moisès, la que els jueus consideraven (i consideren) tan sagrada perquè és expressió de la voluntat de Déu, amb la seua pròpia interpretació. Perquè ningú pense que Jesús menysprea la Llei comença avisant que no vol abolir-la, sinó portar-la a la plenitud, és a dir, fins a les últimes conseqüències. Des de fa molt, el text de hui és anomenat «les antítesi», perquè pareix que Jesús s’oposa a la Llei, però no es un títol adequat, és millor anomenar-les «re-interpretacions» perquè Jesús oferix la una interpretació, una explicació més fonda d’uns manaments que poden ser molt superficials.
És normal que la Llei siga una Llei de mínims, per això prohibix matar. Però Jesús diu que no hi ha prou. És massa fàcil «no matar», allò que Jesús demana és molt més exigent, demana «no odiar». Jesús, com sempre, va a la profunditat; d’on ixen els assassinats i la violència?, del fons del cor on pot habitar l’odi. Jesús no es conforma amb que els gestos externs eviten la violència, sinó que demana que revisem el fons del nostre cor per observar si allí fa niu l’odi. Posa exemples (barallar-se, insultar) i ens fa reflexionar; l’insult, les baralles, el rebuig dels altres té origen en l’odi del cor. Afegix també un matís, a «l’altre», Jesús l’anomena «germà». Per a Jesús, la fraternitat entre tots els hòmens i dones, sentida en el cor amb sinceritat, és l’únic antídot contra la violència.

L’adulteri també porta a una reflexió semblant. El problema està al fons, en considerar els nostres propis «desitjos» o «impulsos» com l’únic criteri d’actuació. És cert que podem tindre moltes temptacions, però la coherència amb els nostres principis ens fan rebutjar-les. Si deixem que el primer impuls que ens ve decidisca la nostra vida, estem abocats a no ser éssers humans, sinó titelles. No es tracta de «reprimir» tot desig, sinó de ser lliures davant d’ells perquè no ens dominen.
Jesús utilitza al respecte algunes metàfores molt dures, que mai s’han d’interpretar literalment. Ningú ha de mutilar-se! Ens vol cridar l’atenció sobre aspectes de la nostra vida que nosaltres a vegades considerem essencials, però que potser siguen superflus. Les hores d’oci, el «temps per a mi», les aficions… moltes coses que no són males en elles mateixes, a vegades poden ensenyorir-se de nosaltres. Jesús ens avisa amb vehemència perquè siguem coherents amb les nostres opcions i, en el fons, més lliures.

Els juraments eren una forma habitual de concloure discussions, com si posar el nom de Déu per entremig fos una garantia de sinceritat. En principi, pot paréixer molt respectuós i honest, però Jesús no ho aprova perquè dóna a entendre que hi ha dos formes de parlar: sempre no estigues jurant… eres de fiar? Per a Jesús, les persones que són de fiar ho són sempre, i els qui no ho són, quan juren, estan utilitzant a Déu com un comodí, com una garantia, com un objecte.
Viure de forma honesta i sincera és l’ideal que Jesús ens posa davant sense complexos ni mitges tintes. A més ens avisa; tot allò que se n’ix de la sinceritat, ve del Mentider, del Mal que en seguida vol fer-se l’amo de nosaltres.

En tots estos exemples, i en els que seguiran el diumenge que ve, Jesús té sempre el mateix criteri: anar al fons de l’assumpte, al cor del ser humà, on es decidix la vida en realitat. No hi ha prou amb dir «jo ni furte ni mate», cal aprofundir en el propi cor i preguntar-se, com visc jo?, quines actituds tinc?, sóc rancorós/a, alimente l’odi, el rebuig, la discriminació?, deixe que qualsevol desig em domine?, sóc de fiar?
Jesús no rebutja la Llei de Moisès (no planteja «antítesi»), sinó que vol descobrir la profunditat d’eixa mateixa Llei. Ell accepta que la Llei expressa la voluntat de Déu, però sols si s’interpreta bé, si es va al fons, si evitem la superficialitat.

(Diumenge 6é durant l’Any – Cicle A)
(Imatge: Roll de les Escriptures hebrees)

(Esta entrada també està disponible en: Castellà)

One thought on “No ser superficials

  1. Eres un cel… Desitge que estigues molt bé. Un abraç, amic. Units en la pregària i en la missió davant del Bon Pastor.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

 

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.