17 Nov 2019

Segona lectura de la Vetla Pasqual (Gènesi 22,1-18)

Gènesi 22,1-18:

En aquells dies,
Déu, per posar a prova Abraham, el cridà:
—«Abraham, Abraham.»
Ell respongué:
—«Ací em teniu.»
Déu li digué:
—«Pren Isaac, el teu fill únic, que tant estimes,
ves-te’n al país de Morià
i allà, dalt de la muntanya que jo t’indicaré,
sacrifica’l en holocaust.»
Abraham s’alçà de bon matí,
aparellà l’ase, prengué dos criats i el seu fill Isaac,
estellà la llenya per al foc de l’holocaust
i es posà en camí cap a l’indret que Déu li havia dit.
Al tercer dia Abraham alçà els ulls i va veure de lluny l’indret.
Llavors digué als criats:
—«Quedeu-vos ací amb l’ase;
jo i el xic ens arribàrem allà,
i tornarem quan haurem adorat.»
Abraham carregà la llenya de l’holocaust
a les espatles del seu fill Isaac,
i ell portava el foc i el ganivet.
I començaren tots dos a caminar.
Isaac digué al seu pare:
—«Escolta, pare.»
Abraham respongué:
—«Què vols, fill meu?»
Li diu Isaac:
—«Tenim el foc i la llenya per a l’holocaust,
però, l’anyell on és?»
Abraham li respon:
—«Déu mateix ens proveirà d’anyell per a l’holocaust, fill meu.»
I continuaren caminant tots dos.]
Arribats al lloc que Déu havia indicat a Abraham,
hi alçà l’altar,
apilà la llenya,
lligà el seu fill, Isaac,
i el posà a l’altar, sobre la llenya.
Llavors Abraham agafà el ganivet per degollar el seu fill.
Però l’àngel del Senyor el cridà des del cel:
—«Abraham, Abraham.»
Ell li respongué:
—«Ací em teniu.»
L’àngel li digué:
—«Deixa estar el xic, no li faces res.
Ja veig que reverencies Déu,
tu que no m’has refusat el teu fill únic.»
Llavors Abraham alçà els ulls i veié un moltó
agafat per les banyes a una bardissa.
Hi anà, el prengué
i el sacrificà en holocaust en lloc del seu fill.
A aquell lloc,
Abraham li donà el nom de «El-Senyor-proveeix.»
Per això. encara avui. la gent diu:
«A la muntanya el Senyor es proveeix.»

L’àngel del Senyor tornà a cridar Abraham des del cel i li digué:
–«Escolta l’oracle del Senyor:
«Ja que has fet això de no refusar-me el teu fill únic,
jure per mi mateix que t’ompliré de benediccions
i faré que la teua descendència siga tan nombrosa
com les estreles del cel
i com els grans d’arena de les platges de la mar,
els teus descendents
heretaran les ciutats dels seus enemics,
i tots els nadius del país, per beneir-se,
es valdran de la teua descendència,
perquè has obeït el que jo t’havia manat».»

> Totes les lectures de la Vetla Pasqual
> Comentari a les lectures de la Vetla Pasqual

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.

 

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.